BLONDEREDHEAD

27 de Desembre. Plena felicitat nadalenca. De debó us fa feliç el Nadal? la veritat jo he de confesar que no. Gens. En absolut. No hi trobo un alicient especial, al contrari, utilitazant la balança, crec q em comporta més mals de caps que altre cosa. Però es 27 de Decembre, un bon dia per parlar sobre el grup que més m'ha marcat en els últims anys. De fet és cert que ja fa anys que dura l'impacte.

Es tracta de Blonderedhead. El primer LP, blonderedhead, data del 1995 i des d'aleshores n'hi ha hagut 6 més, entre ells Fake can be just as good, un dels millors àlbums de rock amb pinzellades punk de la historia. L'últim Misery is a butterfly, és una autèntica delicia pels sentits. Força diferent a la resta, el menys cru en sonoritat, però potser dels mes trencadors a nivell emocional, melodies senzilles però colpidores.

Blonderedhead està compost per Kazu Makino una bellesa japonesa amb una de les veus més impossibles que mai he sentit i l'acompanyen els bessons Pace, d'orígen italià, a la guitarra, veu i bateria.

Són de NY, però ni tan sols allà tenen el reconeixement que es mereixen tot i estar a l'alçada de grups com Sonic Youth, així que us podeu imaginar quina és la seva repercussió a Europa. És un d'aquells grups que van neixer al Underground i allà hi moriran, tot i que després de fitxar per un multinacinal (Touch and Go) en el seu últim disc la seva distribució ha arribat inclús a l'fnac, aprofiteu!!!

En perspectiva, tenint la discografia al davant, les seves armes són força clares, guitarres feridores, elegancia en la composició, melodies que entren ràpidament, veus molt versàtils (escolteu la veu de la Kazu a missile+ del disc In an expression of an inexpressible o la de Amedeo Pace a fallin man del seu darrer disc i m'entendreu). Tot això barrejat en dosis variables en cada un del seus discs. Tot i que potser no és la primera impressió, crec que la seva simplicitat és el secret principal de l'atractiu de la banda.

Veure'ls en directe és força complicat a no ser que us agradi viatjar. Jo els vaig veure recentment a London i la experiència va ser única. Sovint es deixen caure per Itàlia, per les seves arrels, però en conec un que va viatjar de Los Angeles a London únicament per veure'ls en directe.

www.blonde-redhead.com, us passo la web perque si utilitazeu el nom de la banda en qualsevol buscador us apareixeran milers d'entrades porno i no és questió de desviar el tema!!!!

De vegades la mandra fa que un es perdi grans coses, així que no dubteu en entrar-hi i descobrir una de les millors bandes de rock que mai sortiran de l'underground per molt hi insisteixi. Potser aquest és un altre dels seus atractius.

Si us conevencen us recomano donar un altre pas. UNWOUND. un altre dia en parlaré, però com la majoria de grups de Matador Records són una garantia!!

Ulls oberts, cèl.lules sòniques.

THE LOCUST

Ei gent!

Bon día a tothom! de fet són prop de les dues de la tarda però acabo de llevar-me i encara sóc sota les consequencies d'un consum massiu d'alcohol, així que per a mi ara tot just es bon dia.
Tot i que encara no podeu escoltar cap mostra de la música que vaig prometre us puc adelantar que estic fent "gestions" per soluconar un petit problema, i en breu us bombardejaré!!

Avui és un dia important!! Sí, avui després de 15 anys intentant ser guitarrista serà el meu primer assaig amb guitarra propia de qualitat!!! sé que és lamentable que hagi passat tot aquest temps, però tot i que no sé com justificar-ho estic molt contentr d¡estrenar avui la meva nova Fender Telecaster.

Per acabar aquest comentari resacós, una recomanació musical. Tot i que no estan massa a prop de les meves preferencies, sí que crec que tenen molts atractius. Es diuen The Locust, són de California y fan noise-core. Em vaig fer amb el seu primer disc "Plague Soundscapes" després de veure'ls casualment a l'Underworld de London. Vaig per parts, sobre el disc, diuen q el bo és el segon (el tinc encarregat), consta de 30 cançons en 35 minuts de LP, i són realment molt punks. M'agraden per la seva contundència i per la barreja de noise taladrador, però molt ben aconseguit per ser un grup de metal extrem, i per les veus al.lieligenes dels seus vocalistes.

El seu aspecte a l'escenari és impactant. Vestits amb una mena de malla fosca de cap a peus els hi dóna un aspecte molt inquietant, entre satànic i extraterrestre.

Us els recomano, almenys per alimentar la vostra curiositat. Si voleu donar un cop d'ull a la seva web hi podreu escoltar alguns dels seus temes, veure algun clip i gaudir de la seva estètica de còmic de ciencia ficció de serie B. www.thelocust.com

Si realment us enganxen i voleu continuar navegant en el mon del noise-core, podeu continuar amb the Blood Brothers i Fantomas, grup de l'excantant de Faith no More, Mike Patton.

Bueno, vaig a afinar la guitarra, ens veiem aviat!!

Ulls oberts, cèl.lules sòniques.

XXX

INAUGURACIÓ!!!!!

Bona tarda a tothom! Avui és el dia de D per aquest blog....millor dit, D-n, tenint en compte que encara no sé quan penjaré la primera entrada decent, per tant deixaré n com a incognita. Lla vors si n=x, i sense fòrmula aplicable per desxifrar x, avui, definitivament és el dia D-x per a aquest blog.

La linia fonamental serà la música i tot allò que em vingui de gust penjar-hi. Com a músic domèstic intentaré penjar algunes de les meves "creacions", així com les que surtin d'altres projectes musicals, textos i lletres de temes, comentaris de bandes, discs, etc.

Ulls oberts i cèl.lules sòniques!!!

XXX