sonic-cell

THE MONSTER WAS BORN INSIDE OF ME

2006-03-19T06:38:00.000-08:00

Primera entrega sonora del blog. Promesa complerta després de 4 mesos. És tracta de un pista bruta (the monster), sense editar, mesclar, masteritzar, produir ni res de res. Es tracta d'una idea molt cachonda feta en col.laboració entre en Joan, Santi i Eduardnov. Heu d'imaginar la conversa telefònica amb un efecte vocoder o de telèfon i posar bona voluntat en general.

Ulls oberts, cèl·lules sòniques

IRIM LUX

2006-01-31T12:54:00.000-08:00

Us convido. Us convido a sentir plaer visual a través de formes, color i moviment... www.irimlux.com
Enorme artista, pintor, baixista, músic, amic i persona.
Jordi, theforma em va agradant, assaja!!!

Ulls oberts, cèl.lules sòniques

EPIC-POP

2006-01-23T04:51:00.000-08:00

You're not my sick,
You're not my mind,
but every day I feel you very inside of mine.

You're not my blood,
but you're around,
maybe your essence sometimes is the same of mine.

I can't stand,
you by my side,
leave me alone or stop your wishper every nigth.

In this white site,
I'm gonna die,
electric death for both embracing us in time.

In this white site,
through round glass,
we're gonna fuse for last time to know who am I.

eduardnov, març'05

Today your love, tomorrow the world

2006-01-12T12:44:00.000-08:00

"Killer Punk Nights Almost Killed Me!", jo no hi he estat mai però amb aquest eslògan m'encantaria passarmi. A mi el rotllo bowling no és que em tiri massa... però fer una partideta mentres escoltes en directe algun grup punk pot ser molt i molt divertit!!!! ..... I a on es pot fer tot això? Bé, em queda una mica lluny, és a new Jersey i es diu Asbury Lanes (www.Asburylanes.com). El meu amic Aleix, que és d'allà, me'n ha parlat sovint. Imagina't una pista de Bowling circular i al centre un escenari on actuen les bandes, sí, sí, i es veu que per 5$ entra tot. Últimament hi han actuat els Misfits o Huggy Bear, excel.lentissim grup punk dels 90!! La idea potser no és devastadora però sí curiosa almenys. A més sí l'Aleix m'ho recomana amb tant d'èmfasi segurament deu valer la pena, me'n fio d'ell.

Parlant de New Jersey i del Punk...... associació d'idees....mmmm....the Ramones. Avui a la tele punxen el magnífic documental "End of a Century" del grup més mític i influent dels últims 30 anys sense cap mena de dubte. De fet jo en sóc un autèntic fan. Quan tenia 14 anys els Ramones van ser el meu primer concert a Zeleste de BCN. Aquell concert va ser l'enregistrament pel seu segon directe "Loco Live" deprés de 16 anys d'haver grabat "It's Alive". Prou de batalletes, però si us interessa l'evolució del grup, i com 4 freaks de Queens van esdevenir els Ramones no us perdeu la peli.

Bueno, salutacions i en breu podreu gaudir de la meva musiqueta!!

Ulls oberts, cèl.lues sòniques!! Gabba Gabba Hey!!!!!

Today your love, tomorrow the world...essència Ramones en estat pur, i parlant d'eslògans aquest n'és un d'excepcional.

Eduardnov

BLONDEREDHEAD

2005-12-27T11:09:00.000-08:00

27 de Desembre. Plena felicitat nadalenca. De debó us fa feliç el Nadal? la veritat jo he de confesar que no. Gens. En absolut. No hi trobo un alicient especial, al contrari, utilitazant la balança, crec q em comporta més mals de caps que altre cosa. Però es 27 de Decembre, un bon dia per parlar sobre el grup que més m'ha marcat en els últims anys. De fet és cert que ja fa anys que dura l'impacte.

Es tracta de Blonderedhead. El primer LP, blonderedhead, data del 1995 i des d'aleshores n'hi ha hagut 6 més, entre ells Fake can be just as good, un dels millors àlbums de rock amb pinzellades punk de la historia. L'últim Misery is a butterfly, és una autèntica delicia pels sentits. Força diferent a la resta, el menys cru en sonoritat, però potser dels mes trencadors a nivell emocional, melodies senzilles però colpidores.

Blonderedhead està compost per Kazu Makino una bellesa japonesa amb una de les veus més impossibles que mai he sentit i l'acompanyen els bessons Pace, d'orígen italià, a la guitarra, veu i bateria.

Són de NY, però ni tan sols allà tenen el reconeixement que es mereixen tot i estar a l'alçada de grups com Sonic Youth, així que us podeu imaginar quina és la seva repercussió a Europa. És un d'aquells grups que van neixer al Underground i allà hi moriran, tot i que després de fitxar per un multinacinal (Touch and Go) en el seu últim disc la seva distribució ha arribat inclús a l'fnac, aprofiteu!!!

En perspectiva, tenint la discografia al davant, les seves armes són força clares, guitarres feridores, elegancia en la composició, melodies que entren ràpidament, veus molt versàtils (escolteu la veu de la Kazu a missile+ del disc In an expression of an inexpressible o la de Amedeo Pace a fallin man del seu darrer disc i m'entendreu). Tot això barrejat en dosis variables en cada un del seus discs. Tot i que potser no és la primera impressió, crec que la seva simplicitat és el secret principal de l'atractiu de la banda.

Veure'ls en directe és força complicat a no ser que us agradi viatjar. Jo els vaig veure recentment a London i la experiència va ser única. Sovint es deixen caure per Itàlia, per les seves arrels, però en conec un que va viatjar de Los Angeles a London únicament per veure'ls en directe.

www.blonde-redhead.com, us passo la web perque si utilitazeu el nom de la banda en qualsevol buscador us apareixeran milers d'entrades porno i no és questió de desviar el tema!!!!

De vegades la mandra fa que un es perdi grans coses, així que no dubteu en entrar-hi i descobrir una de les millors bandes de rock que mai sortiran de l'underground per molt hi insisteixi. Potser aquest és un altre dels seus atractius.

Si us conevencen us recomano donar un altre pas. UNWOUND. un altre dia en parlaré, però com la majoria de grups de Matador Records són una garantia!!

Ulls oberts, cèl.lules sòniques.

THE LOCUST

2005-12-18T04:37:00.000-08:00

Ei gent!

Bon día a tothom! de fet són prop de les dues de la tarda però acabo de llevar-me i encara sóc sota les consequencies d'un consum massiu d'alcohol, així que per a mi ara tot just es bon dia.
Tot i que encara no podeu escoltar cap mostra de la música que vaig prometre us puc adelantar que estic fent "gestions" per soluconar un petit problema, i en breu us bombardejaré!!

Avui és un dia important!! Sí, avui després de 15 anys intentant ser guitarrista serà el meu primer assaig amb guitarra propia de qualitat!!! sé que és lamentable que hagi passat tot aquest temps, però tot i que no sé com justificar-ho estic molt contentr d¡estrenar avui la meva nova Fender Telecaster.

Per acabar aquest comentari resacós, una recomanació musical. Tot i que no estan massa a prop de les meves preferencies, sí que crec que tenen molts atractius. Es diuen The Locust, són de California y fan noise-core. Em vaig fer amb el seu primer disc "Plague Soundscapes" després de veure'ls casualment a l'Underworld de London. Vaig per parts, sobre el disc, diuen q el bo és el segon (el tinc encarregat), consta de 30 cançons en 35 minuts de LP, i són realment molt punks. M'agraden per la seva contundència i per la barreja de noise taladrador, però molt ben aconseguit per ser un grup de metal extrem, i per les veus al.lieligenes dels seus vocalistes.

El seu aspecte a l'escenari és impactant. Vestits amb una mena de malla fosca de cap a peus els hi dóna un aspecte molt inquietant, entre satànic i extraterrestre.

Us els recomano, almenys per alimentar la vostra curiositat. Si voleu donar un cop d'ull a la seva web hi podreu escoltar alguns dels seus temes, veure algun clip i gaudir de la seva estètica de còmic de ciencia ficció de serie B. www.thelocust.com

Si realment us enganxen i voleu continuar navegant en el mon del noise-core, podeu continuar amb the Blood Brothers i Fantomas, grup de l'excantant de Faith no More, Mike Patton.

Bueno, vaig a afinar la guitarra, ens veiem aviat!!

Ulls oberts, cèl.lules sòniques.

XXX

INAUGURACIÓ!!!!!

2005-12-11T06:28:00.000-08:00

Bona tarda a tothom! Avui és el dia de D per aquest blog....millor dit, D-n, tenint en compte que encara no sé quan penjaré la primera entrada decent, per tant deixaré n com a incognita. Lla vors si n=x, i sense fòrmula aplicable per desxifrar x, avui, definitivament és el dia D-x per a aquest blog.

La linia fonamental serà la música i tot allò que em vingui de gust penjar-hi. Com a músic domèstic intentaré penjar algunes de les meves "creacions", així com les que surtin d'altres projectes musicals, textos i lletres de temes, comentaris de bandes, discs, etc.

Ulls oberts i cèl.lules sòniques!!!

XXX